Shrinking women

P90X

Ara mateix em trobo en la segona ronda del P90X. Vaig acabar-lo per primera vegada a mitjans d'agost i ara m'he decidit a tornar-lo a començar perquè m'agraden els resultats i, a més a més, és divertit.

Què és el P90X

Les sigles volen dir Power 90 Extreme. Es tracta d'un programa d'exercicis que ve en DVDs diferents per a cada dia i que té una durada de 90 dies. 

Hi ha exercicis de resistència i aeròbics que es van combinant dia sí, dia no i un dia que es fa Ioga X. La última setmana del mes es diu Recovery Week, que pot semblar que sigui una setmana de descans... però no; només que no hi ha exercicis de resistència.

Al final de cada dia d'exercicis de resistència hi ha el temut Ab Ripper X. Uns vint minuts més en els que es fan un total de 339 repeticions de diferents abdominals. Sí, són molts. I després d'haver fet una hora d'exercici previ, aquests vint minuts es fan durs. Tot i així, crec que és de la meva part preferida del programa. I hate it, but I love it!

Per què P90X

Feia temps que llegia sobre aquest programa i, de fet, entre els balladors de swing se'n parlava molt després que alguns professors reconeguts haguessin canviat el seu cos gràcies al programa. 

Mai he estat grassa ni en molt baixa forma... però sí que mai m'he sentit bé i còmode amb el meu cos. A la que m'exigia una mica més sempre tenia moltes agulletes al dia següent, em feia mal alguna cosa o sentia que no tenia prou força o elasticitat per fer-ho. 

El moment decisiu que em va fer dir "Ara sí que va de debò" va ser una lesió que vaig tenir a principis d'any a la cuixa esquerre. Una rotura fibrilar que em va tenir tres setmanes anant coixa i que em va passar per no estar en forma. Fent una tonteria sense haver escalfat prou i amb les cames toves. 

Havia intentat ser constant fent exercici i menjant sa molts cops, però mai ho havia aconseguit. Fins que un dia vaig dir-me que no volia passar més temps queixant-me i estant incòmode amb el meu cos. El temps passa i el cos no és una de les coses que milloren per sí soles amb el temps. Tot el contrari. És ara, o mai.

Comentant-ho amb els amics espontàniament va sorgir un petit grup d'altres persones que volien apuntar-se a fer el programa amb mi. Fer els exercicis en grup ha estat una gran ajuda per a que no decaigués la motivació, ser constant i no fallar ni un dia.

La dieta

A banda dels exercicis diaris, una de les parts més importants del programa és la dieta. Molta gent ho veu com a opcional però, de fet, és una part esencial si es volen aconseguir els màxims resultats. 

Amb el programa ve una guia amb pautes alimentàries depenent dels resultats que es vulguin aconseguir (perdre pes, millorar el rendiment o tenir més energia). Bàsicament es tracta d'una dieta molt baixa en hidrats de carboni, sucre i productes refinats i alta en proteïna. 

No vaig estar comptant calories ni vaig seguir al peu de la lletra tot el que deia la guia, però sí que vaig ser molt estricte (els dos primers mesos) amb reduïr gairebé al mínim el consum d'hidrats de carboni simples, sucre, alcohol i consumir més proteïna, verdura i fruites de les que prenia abans.

Els resultats

Cal ser constant, però amb el temps sí, són visibles. Potser fins a mitjans del segon mes no es veu una diferència significativa externa però a l'acabar el primer mes te n'adones de la millora per dins. Com et sents amb tu mateix.

Et recomanen fer una foto de l'abans, passats 30 dies, 60 dies i als 90 dies del programa per a que, veient els canvis, serveixi com a motivació. I hi ha gent que ha aconseguit resultats espectaculars!

Els meus resultats no han estat visiblement tan espectaculars. No estava taaaan malament per començar. Però sí que vaig aconseguir augmentar i definir els músculs dels braços, esquena i cames i, el que em feia més contenta... els abdominals.

Aquesta foto és de finals del segon mes

Captura de pantalla d'un video d'un curs d'aro a finals del 2on mes

A principis del tercer mes però, vaig cometre l'error de caure en la temptació dels dolços un cop. Un cop és un cop. O dos. Va, per un tros de pastís no passarà res. I per un gelat petit tampoc.

Doncs si.

Quan caus un cop després és molt difícil no caure de nou. 

Ara hi torno, buscant treure el màxim del màxim. Cuidant el meu cos com no ho he fet mai. És la meva eina de treball i moure'm és la meva vida. Vull donar al meu cos el millor per agrair-li que em deixi gaudir de la vida i fer tot el que faig.

Fall at your feet

Quants cops hauré vist aquest concert. Recordo tenir-lo gravat en VHS i veure'l un cop rera un altre.

Compass

A compass is an instrument containing a freely suspended magnetic element which displays the direction of the horizontal component of the Earth's magnetic field at the point of observation.

Magnetic Compass

The magnetic compass is an old Chinese invention, probably first made in China during the Qin dynasty (221-206 B.C.). Chinese fortune tellers used lodestones (a mineral composed of an iron oxide which aligns itself in a north-south direction) to construct their fortune telling boards.

Eventually someone noticed that the lodestones were better at pointing out real directions, leading to the first compasses. They designed the compass on a square slab which had markings for the cardinal points and the constellations. The pointing needle was a lodestone spoon-shaped device, with a handle that would always point south.

Magnetized Needles

Magnetized needles used as direction pointers instead of the spoon-shaped lodestones appeared in the 8th century AD, again in China, and between 850 and 1050 they seem to have become common as navigational devices on ships.

Compass as a Navigational Aid

The first person recorded to have used the compass as a navigational aid was Zheng He (1371-1435), from the Yunnan province in China, who made seven ocean voyages between 1405 and 1433.

(via About.com)

-1

Hola món! No sé si hi ha més supervivents de l'apocalipsi a part de mi i la meva mare, perquè he passat la fi del món tancada a casa recuperant-me de l'amputació del queixal del seny que em van fer dijous.

Unes vacances forçades que he aprofitat per escarxofar-me al sofà i posar-me al dia amb The Walking Dead. 

Demà torno a la vida normal però encara sense poder menjar turrons. 

"Pursuit" de Stephen Dobyns

Each thing I do I rush through so I can do

something else. In such a way do the days pass -

a blend of stock car racing and the never

ending building of a gothic cathedral.

Through the windows of my speeding car, I see

all that I love falling away: books unread,

jokes untold, landscapes unvisited. And why?

What treasure do I expect in my future?

Rather it is the confusion of childhood

loping behind me, the chaos in the mind,

the failure chipping away at each success.

Glancing over my shoulder I see its shape

and so move forward, as someone in the woods

at night might hear the sound of approaching feet

and stop to listen, then, instead of silence

he hears some creature trying to be silent.

What else can he do but run? Rushing blindly

down the path, stumbling, struck in the face by sticks;

the other ever closer, yet not really

hurrying or out of breath, teasing its kill. 

- Stephen Dobyns

Avui fa 50 anys de la seva mort

Life,
I am of both your directions
Existing more with the cold frost
Strong as a cobweb in the wind
Hanging downward the most
Somehow remaining
Those beaded rays have the colors
I've seen in paintings--ah life
They have cheated you
Thinner than a cobwebs's thread
Sheerer than any-
But it did attach itself
And held fast in strong winds
And singed by the leaping hot fires
Life-of which at singular times
I am both of your directions-
Somehow I remain hanging downward the most
As both of your directions pull me.

- Marilyn Monroe