Fa només dos dies que he arribat a Beijing i sembla com si haguéssin passat setmanes.
L'arribada a l'aeroport i l'aduana va ser bastant senzill. M'esperava haver de fer cues de mil hores i un control molt més estricte, però suposo que després d'haver estat a Londres o als Estats Units, qualsevol altre lloc em sembla com si res. A l'aduana només et miren el visat i el passaport, et fan una foto i et fan entregar un paperet que et donen a l'avió on has de posar les teves dades, quan sortiras del país i on t'hi estaràs i aquestes coses.
D'allà vaig agafar un taxi cap a casa una amiga meva on m'hi estaré tot el mes. Gràcies al lindy hop he pogut conèixer moltíssima gent amb el que gairebé mai que viatjo he hagut de preocupar-me de trobar hotel o hostal. M'agradaria poder tenir un lloc propi on viure a Barcelona per així poder tornar el favor a tothom que algún cop m'ha allotjat.
En fi...
Vaig arribar cap a la una del matí. El viatge en sí no va ser tan llarg. Unes quatre hores fins a Moscou i després set hores fins a Beijing. El problema va ser que vaig haver de fer una escala de gairebé set hores a Moscou. Tot i així, anava ben carregada de material per llegir i tinc la sort que, si estic cansada, puc dormir a tot arreu.
L'endemà vaig aixecar-me molt tard i va ser un dia per desfer la maleta i aclimatar-me a la casa i planejar el dia següent.
El dia següent (ahir) va ser molt i molt llarg. Sóc una persona de costums i acostumo a anar a dormir, dinar i llevar-me gairebé sempre a la mateix hora. Això fa que quan viatjo sempre hagi de passar mínim una setmana per a que se'm passi el jet lag. Doncs bé... ahir em vaig anar despertant vàries vegades al llarg de la nit i em vaig haver de llevar a les 6 del matí perquè ja no podia més. Doncs bé, gràcies a això vaig poder experimentar a la matinada una de les pluges més fortes que mai he sentit, i que va començar del no res! I pensava que allò d'ahir era un fet extraordinari, però aquesta nit ha tornat a passar. De fet és una sort, perquè d'aquesta manera els matins són molt més frescos i el cel està ben blau.
Pel matí vaig agafar l'autobus (jo sola, i no em vaig perdre!) i vaig anar a l'escola on faré classes de xinès a fer la prova de nivell i que m'expliquessin una mica el funcionament del centre. El lloc m'agrada molt. Està en un quinzè pis i té vistes a una bona part de la ciutat.
Sortint d'allà vaig aprofitar que duia el Lonely Planet a sobre i vaig buscar què hi havia d'interessant per la zona i vaig veure que recomanava un museu. Els ulls se'm van il·luminar al veure-ho (m'encanten els museus) i hi vaig anar caminant. Al mapa semblava que estava bastant a prop però de fet, vaig trigar prop de vint minuts en arribar-hi caminant... amb tot el sol del migdia al cap. El museu però, va valdre la pena. És el Poly Arts Museum, un dels museus d'una fundació que s'encarrega de comprar peces d'art xineses que van ser robades en els temps de les colònies o durant les guerres. En la sala principal hi havia una gran col·lecció de bronzes de diferents dinasties. Havent-los estudiat en la carrera, em va fer especial il·lusió poder veure'ls en persona i no només en foto. Val a dir que la precisió tècnica i els detalls són d'admirar. Vaig fer unes quantes fotografies dels bronzes però la qualitat de la imatge no és gens bona i no vaig poder captar tots els petits detallets de la decoració i segur que a internet hi ha fotos molt més bones.
La sala següent és la que realment em va captivar. Era una sala dedicada exclusivament a figures en pedra de Buda, la major part d'ells del període de la dinastia Tang.
L'arribada a l'aeroport i l'aduana va ser bastant senzill. M'esperava haver de fer cues de mil hores i un control molt més estricte, però suposo que després d'haver estat a Londres o als Estats Units, qualsevol altre lloc em sembla com si res. A l'aduana només et miren el visat i el passaport, et fan una foto i et fan entregar un paperet que et donen a l'avió on has de posar les teves dades, quan sortiras del país i on t'hi estaràs i aquestes coses.
D'allà vaig agafar un taxi cap a casa una amiga meva on m'hi estaré tot el mes. Gràcies al lindy hop he pogut conèixer moltíssima gent amb el que gairebé mai que viatjo he hagut de preocupar-me de trobar hotel o hostal. M'agradaria poder tenir un lloc propi on viure a Barcelona per així poder tornar el favor a tothom que algún cop m'ha allotjat.
En fi...
Vaig arribar cap a la una del matí. El viatge en sí no va ser tan llarg. Unes quatre hores fins a Moscou i després set hores fins a Beijing. El problema va ser que vaig haver de fer una escala de gairebé set hores a Moscou. Tot i així, anava ben carregada de material per llegir i tinc la sort que, si estic cansada, puc dormir a tot arreu.
L'endemà vaig aixecar-me molt tard i va ser un dia per desfer la maleta i aclimatar-me a la casa i planejar el dia següent.
El dia següent (ahir) va ser molt i molt llarg. Sóc una persona de costums i acostumo a anar a dormir, dinar i llevar-me gairebé sempre a la mateix hora. Això fa que quan viatjo sempre hagi de passar mínim una setmana per a que se'm passi el jet lag. Doncs bé... ahir em vaig anar despertant vàries vegades al llarg de la nit i em vaig haver de llevar a les 6 del matí perquè ja no podia més. Doncs bé, gràcies a això vaig poder experimentar a la matinada una de les pluges més fortes que mai he sentit, i que va començar del no res! I pensava que allò d'ahir era un fet extraordinari, però aquesta nit ha tornat a passar. De fet és una sort, perquè d'aquesta manera els matins són molt més frescos i el cel està ben blau.
Pel matí vaig agafar l'autobus (jo sola, i no em vaig perdre!) i vaig anar a l'escola on faré classes de xinès a fer la prova de nivell i que m'expliquessin una mica el funcionament del centre. El lloc m'agrada molt. Està en un quinzè pis i té vistes a una bona part de la ciutat.
Sortint d'allà vaig aprofitar que duia el Lonely Planet a sobre i vaig buscar què hi havia d'interessant per la zona i vaig veure que recomanava un museu. Els ulls se'm van il·luminar al veure-ho (m'encanten els museus) i hi vaig anar caminant. Al mapa semblava que estava bastant a prop però de fet, vaig trigar prop de vint minuts en arribar-hi caminant... amb tot el sol del migdia al cap. El museu però, va valdre la pena. És el Poly Arts Museum, un dels museus d'una fundació que s'encarrega de comprar peces d'art xineses que van ser robades en els temps de les colònies o durant les guerres. En la sala principal hi havia una gran col·lecció de bronzes de diferents dinasties. Havent-los estudiat en la carrera, em va fer especial il·lusió poder veure'ls en persona i no només en foto. Val a dir que la precisió tècnica i els detalls són d'admirar. Vaig fer unes quantes fotografies dels bronzes però la qualitat de la imatge no és gens bona i no vaig poder captar tots els petits detallets de la decoració i segur que a internet hi ha fotos molt més bones.
La sala següent és la que realment em va captivar. Era una sala dedicada exclusivament a figures en pedra de Buda, la major part d'ells del període de la dinastia Tang.
D'aquesta sala vaig fer fotos a gairebé tots els budes perquè no em podia decidir quin de tots m'agradava més.
A la guia deia que l'entrada al museu costava 50¥ però només em va costar 20¥, així que vaig decidir gastar-me'n 10¥ més i agafar una audioguia que explicava la major part de les peces. Una visita que va valdre totalment la pena... i el mal de peus d'arribar fins allà.
A la guia deia que l'entrada al museu costava 50¥ però només em va costar 20¥, així que vaig decidir gastar-me'n 10¥ més i agafar una audioguia que explicava la major part de les peces. Una visita que va valdre totalment la pena... i el mal de peus d'arribar fins allà.
