Portades de llibres japonesos de principis del s.XX

A través del blog d'una de les meves il·lustradores preferides, la Camilla Engman, he trobat aquesta web on hi ha algunes portades de llibres infantils i revistes japonesos de principis del segle XX. Pertanyen al llibre Bookcover design in Japan 1910s-1940 editat per Matsayo Matsubara.

Malgrat és evident la forta influència del modernisme occidental és curiosa la barreja amb elements de l'art japonès tradicional en algunes d'elles.

50 Watts | Extraordinary early 20th century book covers from Japan

50 Watts | Extraordinary early 20th century magazine covers from Japan

El tractament informatiu del terratrèmol del Japó

L'Enric Gil, company de la carrera d'Estudis de l'Àsia oriental a la UOC, ha escrit una crònica de la taula rodona celebrada avui per Casa Àsia sobre el tractament informatiu en els mitjans de comunicació del terratrèmol del Japó.

Claroscuros para la reflexión: El tratamiento informativo del terremoto de Japón

M'hagués agradat assistir-hi per escoltar de primera mà les opinions de tots els ponents però l'Enric ens en fa un bon resum.

El món davant el redreçament del Japó

Interessant article sobre l'impacte de la catàstrofe natural del Japó en la seva economia i perspectives de recuperació, on hi col·labora la consultora que vaig tenir l'any passat en l'assignatura Economia Contemporània a l'Àsia oriental.

L'Econòmic «El món davant el redreçament del Japó»

La (des)informació que ens arriba des del Japó (II)

Vídeo fet per Nico in Tokio a Tòquio i a Odaka, a 25km de la central nuclear de Fukushima.

Física nuclear per a "dummies"

M'agrada molt aquesta sèrie de posts de l'Arturo Quirantes Sierra, professor de física de la Universitat de Granada titulats Física para mi madre 1: el reactor nuclear i Física para mi madre II

Molt esclaridor i informatiu sobre el que està passant a la central nuclear de Fukushima sobretot pels que no tenim ni "papa" de reactors nuclears ni ens creiem el que ens diuen per la tele i els diaris.

Ran

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula que projectaven per la Setmana Cutural del Japó. La pel·lícula que hi havia anunciada era Madadayo, que va sobre un professor que deixa la feina per a fer-se escriptor i perd la seva casa a causa de la II Guerra Mundial i els seus alumnes l'ajuden a construint-ne una de nova.

Doncs bé... fins a ja ben començada la pel·lícula no em vaig adonar que aquesta no era la pel·lícula que havien dit. Jo ja veia que no quadrava gaire però esperava que en algun moment sortís un professor i els seus alumnes. Però no va passar. La pel·lícula que van projectar en comptes de Madadayo va ser Ran, també del Kurosawa.

Si. No hi té res a veure. La pel·lícula em va agradar... tot i que la vaig trobar una mica llarga (prop de dues hores i mitja) i un pèl lenta. Quan vaig arribar a casa (després de fer recerca per intentar esbrinar el nom de la pel·lícula que acabava de veure) vaig buscar més informació sobre la pel·lícula. Segons la wikipedia, Ran és la pel·lícula més cara feta al Japó fins aleshores i és la última pel·lícula èpica del Kurosawa, escrita i dirigida per ell mateix.

Hitedora Hichimonji, señor de la guerra, decideix cedir el control del regne als seus tres fills. Aquests comencen una lluita de poder on la dona del germà gran hi té un paper fonamental en la successió dels fets. Sembla ser que l'argument és una barreja de El rei Lear de Shakespeare i la llegenda de Mori Motonari.

M'agrada com el Kurosawa juga amb les metàfores. I com va deixar anar missatges de rerefons en la història sense ser massa obvis.

Fa poc que he començat a veure pel·lícules seves. Be... millor dit, abans que la que vaig veure dimecres passat només n'he vist una altra d'ell: Rashomon. Que també, tot i ser un pèl lenta em va agradar molt. Tinc curiositat per veure'n més.

Curiositats lingüístiques: Per a definir la dona venjativa del germà major Hichimonji fan servir la paraula zorra. Em va semblar cridar l'atenció que tingués el mateix significat en japonès que en castellà. Tinc curiositat per saber si hi ha més llengües que la facin servir i quina és la raó per a l'ús d'aquesta metàfora.

Entrevista a Lluc López sobre la situació actual del Japó

Me n'oblidava...

Ahir vaig rebre aquest mail en cadena:

PARA TOMAR EN CUENTA

Luego de la explosión nuclear a las 16:30 del domingo en Fukushima Japón, todos debemos tener precaución.

Si llueve hoy o los próximos días, NO IR BAJO LA LLUVIA. Se debe utilizar paragua o impermeable,

incluso si es solo una llovizna. Esto por que especialistas de centrales nucleares han señalado que las partículas radiactivas pueden llegar a la atmosfera, estar en la capa de ozono extendiéndose en todo el mundo por la lluvia, lo que puede causar quemaduras, alopecia o incluso cáncer. Por favor transmitir esta información.


No lo elimine..compartalo!

No cal dir res més, oi?

Per fi!

Bé, molt bé Antena 3:

日本は、強力なご滞在

Fa dies que intento escriure un post sobre el tema però mai sé com començar i com expressar en paraules tot el que està passant. Em refereixo al terratrèmol que va tenir lloc al Japó divendres passat i les rèpliques, tsunami i alarmes nuclears conseqüents.

Des de fa un parell d'anys que estudio la regió de l'Àsia oriental i, tot i que vaig començar els estudis per pur interès personal, poc a poc, a mesura que aprofundia en el temari m'he anat trobant cada cop més fascinada per la riquesa cultural de la zona. Alhora també, inevitablement, me l'he anat sentint més i més propera, i els esdeveniments ocorreguts a ran del terratrèmol m'han afectat molt.

En un moment en que el Japó començava a mostrar petits signes de recuperació econòmica després de tots aquests anys, les seqüeles econòmiques d'aquesta catàstrofe trigaran molts anys a desaparèixer. Avui llegia a la versió online de Cinco Días que el yen està patint l'apreciació més alta des de la II Guerra Mundial.

També es preocupant el nombre de víctimes mortals, que a hores d'ara s'estima que és superior a deu mil, a més dels milers de persones que s'han quedat sense res Però sembla que no a tothom preocupen aquestes xifres. En aquests últims dies em dóna la sensació que els mitjans de comunicació s'han oblidat de les víctimes i estan més enfeinats especulant sobre una possible alarma nuclear. No dic que la situació no sigui preocupant ni que s'hagi de baixar la guarda, però una cosa és informar i l'altra és crear l'alarma a través del sensacionalisme.

Perquè no paren de sortir articles comparant el que està passant al Japó amb el que va passar a Chernobyl quan s'ha dit mil cops que la situació no és ni molts menys comparable? L'única raó que li trobo és voler fer el titular més sensacionalista per així guanyar més lectors.

Ho trobo molt trist.

Setmana Cultural del Japó

El Centre Cultural Hispano-Japonès de Salamanca organitza aquesta setmana la XI Setmana Cultural del Japó.

Dilluns vaig assistir a la inauguració on hi va haver un concert de shakuhachi i koto on es van tocar peces tradicionals algunes d'elles molt conegudes al Japó. Va ser el primer cop que vaig assistir a un concert de música tradicional japonesa i em va encantar. El shakuhachi és com una flauta gran feta de bambú i el koto és com una arpa allargada en horitzontal que realment sembla molt difícil de tocar (i sobretot d'afinar).

Dimarts no vaig poder assistir a cap de les activitats , tot i que tenia moltes ganes de presenciar la cerimònia del te que feien a les 20h.

Ara acabo de tornar de veure la pel·lícula Hachigatsu no kyoshikyoku ("Rapsodia en Agosto") de l'Akira Kurosawa. Lamentablement no l'hem pogut veure sencera per un error tècnic. Una mala sort perquè realment m'estava agradant molt. Intentaré aquesta setmana anar a la biblioteca a veure si la puc trobar i veure el final.

Demà es projectarà la pel·lícula Madadayo (Todavía no) també del Kurosawa que també té molt bona pinta.