29 de novembre del 2011

26 de novembre del 2011

#mamapor

Sempre que vaig al dentista penso en aquesta escena de la pel·lícula Outrage del Takeshi Kitano.


Tinc visita d'aquí un mes.

Hear me talkin to ya


Aquest llibre és una reedició d’un llibre publicat el 1955 per Nat Shapiro i Nat Hentoff. És sobre la història del jazz però al contrari que molts llibres on un “expert” recopila i redacta la informació, aquí s’explica la història a través de cites dels mateixos músics que hi van formar part.

Només porto unes cinquanta pàgines llegides però he de dir que m’encanta! Les cites, per suposat, estan ordenades seguint un cert fil argumental, i els capítols es classifiquen per època, des dels inicis del jazz a Nova Orleans fins a mitjans dels anys cinquanta que es va publicar el llibre. En ell hi ha cites de Clarence Williams, Jelly Roll Morton, Kid Ory, Louis Armstrong, Count Basie, Duke Ellington… tots! Exliquen com van començar a tocar, com es van fer populars, amb quins músics es relacionaven i com era la vida i el cercle jazzístic de l’època.

Quan l’acabi de llegir faré una review com Déu mana però de moment volia compartir una de les cites que més m’han agradat i que més em fan envejar no haver nascut en aquella època:

The most miserable feeling a youngster in New Orleans can experience is to be in classroom in school, studying, and hear a brass band approaching, swinging like crazy, then pass the school, and fade off in the distance. You will witness a lot of sad expressions in that room. Now if it happens to be lunch hour, recess twelve to one, when the bell rings at one P.M., a lot of seats will be vacant (…) This music would excite you and move you to such an extent that when you would realize it, you had “second-lined” maybe ten or twenty blocks from school… 
Danny Barker, pp. 15-16. 

Aquí està la meva traducció “lliure” al català:
El pitjor sentiment  que un jove de Nova Orleans pot experimentar és la d’estar a l’aula a l’escola, estudiant i escoltar una banda de música apropant-se, swingant com ningú, passant de l’escola  i esvaint-se en la distància. Podies veure un munt de cares tristes en la classe. Ara bé, si això passa durant l’hora de dinar, a l’esbarjo de 12 a 13h, quan la campana sona a la 13h, una gran quantitat de cadires estaran lliures (…) Aquesta música t’excitava i et feia moure fins a tal punt que quan te n’adonaves, ja havies fet una “second line” i estaves potser a deu o vint quadres de l’escola… 

Només porto cinquanta pàgines llegides i ja tinc més de vint post-its marcant frases que m’agraden.

Aviat, més.

* Article escrit per al blog Jazz 2.0

23 de novembre del 2011

Frases que passaran a la història

"Nosotros estamos en la red, en la wikipedia y en los... cómo se llama?.... wikileaks y en... estamos en internet!"
~Álvaro Pombo, candidat al Senat per Madrid y per UPyD

'How the English language was developed'

21 de novembre del 2011

'And if you want me I'm your country'


Come and conquer and drop your bombs
Cross my borders
and kill the calm
Bear your fangs and burn my wings
I hear bullets singing

And if you want me
I'm your country
If you win me 
I'm forever

19 de novembre del 2011


¿sabéis ese truquito de cuando, por ejemplo, pesas 120 kilos, así que decides no ponerte camisetas de rayas horizontales para no destacar tu volumen? Pues a mí me pasa igual, pero con la locura. 
 ~Carmen Pacheco


Louis Armstrong - Dinah


Louis "Satchmo" Armstrong. El millor. I punt.

18 de novembre del 2011

13 de novembre del 2011

11 de novembre del 2011

'Life in a Day'


Preciós. En un dia en el món passen moltes més coses que les que expliquen a les notícies i projectes com aquest et fan reflexionar sobre les vides dels set mil milions de persones que hi ha al món. 

'Life in a Day' és una pel·lícula que es pot veure (no sé fins quan) al YouTube, dirigida pel Kevin Macdonald i produïda pel Ridley Scott. El 24 de juliol de l'any passat es va fer una crida pública per a que la gent enregistrés un dia de la seva vida. Milers de persones van respondre i aquest és el resultat d'una sel·lecció de noranta minuts.

Diferents però iguals. Tots estem fets del mateix i, malgrat no ens coneixem, tots compartim el moment present.


* Hi surten castellers al minut 1:06:53 i correfocs al 1:24:48!