"Would it be wrong to consider this scene as being even more touching and heartfelt than the ballroom scene? Even by just a little bit?"Veig que no sóc la única.
Article aparegut en un altre blog on hi col·laboro sobre música i balls de swing: Jazz 2.0
Aquest mes, l'Smithsonian National Museum of American History celebra la desena edició del JAM, el Jazz Appreciation Month, i és que, com bé diu el director de l'Smithsonian, la història dels Estats Units no pot ser explicada sense música, i sobretot sense jazz. Durant aquest mes es duran a terme arreu dels Estats Units xerrades, concerts i altres activitats amb la finalitat de donar a conèixer la importància del jazz i, en aquesta edició, fent un especial èmfasi en el sovint desconegut paper de les dones en els seus inicis.
Aquí penjo el vídeo de la inauguració del cicle:
El vídeo és una mica llarg però sobretot recomano que avançar fins el minut 00:55:57 on es fa una entrevista a algunes de les dones ex-integrants de les International Sweethearts of Rhythm, la primera big band femenina dels Estats Units (A partir del minut 00:35 es fa una presentació de les integrants i de la banda)
Les International Sweethearts of Rhythm es van formar el 1937 amb alumnes de l'escola Piney Woods per a nens pobres i afroamericans. La big band no només estava formada per dones sinó que eren dones de diferents races. Durant la dècada dels '40 van formar part del circuit de bandes nacionals que tocava a l'Apolo Ballroom, entre d'altres, i van participar en una guerra de bandes contra l'orquestra del Fletcher Henderson i una altra contra la de l'Earl Hines. L'entrevista està plena d'anècdotes, com per exemple expliquen com en els inicis sovint, les integrants blanques havien de pintar-se la cara per a fer-se passar per negres, ja que les bandes formades per diferents races eren il·legals, o com va ser el tour que van fer per Europa durant la Segona Guerra Mundial per aixecar la moral dels soldats i com molta gent es sorprenia al veure una persona negra per primera vegada.
Personalment m'ha sorprès com, tot i la importància que sembla que van tenir a l'època, no n'havia sentit mai parlar d'elles ni les havia sentit mencionar en cap llibre d'història del jazz.
Aquí deixo un vídeo de la big band tocant la cançó "Jump Children"
I aquesta promo per a un DVD on es recullen 3 documentals que parlen sobre la banda on hi surt una curta escena de Lindy Hop:
* Llegeixo en un dels comentaris a un vídeo del YouTube, que sembla ser que el Louis Armstrong va intentar fitxar per a la seva orquestra la trompetista de la banda però ella li va dir que no, malgrat li va prometre que li doblaria el sou. I no m'estranya que la volgués fitxar... avanceu aquest vídeo fins el minut 08:51 (Llàstima que el so del vídeo no estigui sincronitzat amb la imatge... però tot i així us en feu una idea del que vull dir... Yeah!)
“An unexpected side-effect of the flooding in parts of Pakistan has been that millions of spiders climbed up into the trees to escape the rising flood waters.” -UK Department for International Development
忳鬱邑余侘傺兮，吾獨窮困乎此時也。寧溘死以流亡兮，余不忍為此態也。鷙烏之不羣兮，自前世而固然。"Enfermo y triste, estoy perdido;estoy solo en el límite de la miseria este tiempo.Más me vale morir de pronto y diluirme en la nada,no soportaría imitar su conducta. (*)El águila no vive con otras avesha sido así desde antiguo [...]"
(v. 93-98)
