忳鬱邑余侘傺兮，吾獨窮困乎此時也。寧溘死以流亡兮，余不忍為此態也。鷙烏之不羣兮，自前世而固然。"Enfermo y triste, estoy perdido;estoy solo en el límite de la miseria este tiempo.Más me vale morir de pronto y diluirme en la nada,no soportaría imitar su conducta. (*)El águila no vive con otras avesha sido así desde antiguo [...]"
(v. 93-98)
(*) Es refereix als corruptes que només busquen el seu propi interès.
Aquest text és un fragment del Li sao, un poema de 374 versos escrit per Qu Yuan i recollit al Chuci 楚辭 ("Els Cants de Chu") del s.II dC.
A Qu Yuan se'l considera el primer poeta de la literatura xinesa ja que en un principi es va pensar que tots els poemes apareguts a la compilació eren seus. Estudis recents confirmen que només se li pot atribuir de ben segur l'autoria d'un d'ells, el Li sao.
Qu Yuan, conseller fidel del rei Huai fou desterrat pel mateix rei víctima de les calúmnies generades per l'enveja d'alguns cortesans. És aleshores quan compon el Li sao. El text arriba a mans del rei que, commogut, el crida de nou a la Cort. Els enfrontaments entre els regnes durant el Període dels Regnes Combatents torna a posar al rei en contra seva i el torna a desterrar de nou. Així és com Sima Qian el descriu i aquesta imatge de conseller noble fidel i desterrat el converteix en l'heroi per excel·lència.
Qu Yuan comença el poema fent una crònica de la seva vida i els conflictes a la cort. En la segona part relata un viatge imaginari a la recerca del seu destí per acabar essent una trobada frustrant amb la realitat i el seu comiat.
El poema és una crítica al sistema. Segons Confuci els homes de virtut haurien de trobar-se en el lloc més alt de la jerarquia i tot i que Qu Yuan representa l'ideal confucià d'home de virtut, viu en un món on no troba el seu lloc.
Fonts: Relinque, A (2004) La tradició literària clàssica. A Martínez, R. et al (Eds.), Literatura xinesa (pp. 46). Barcelona: FUOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada