"Inside Job"

Ahir vaig anar a veure Inside Job, pel·lícula guanyadora de l'Óscar 2011 al millor documental, entre d'altres premis.

Encara tinc esgarrifances.

Vaig anar a veure-la en versió original subtitulada i, tot s'ha de dir, al principi em va costar una mica de seguir. És molt dinàmica i sovint els subtítols i els noms i càrrecs dels entrevistats apareixen alhora amb el que has d'escollir si llegir una cosa o una altra. Al final vaig decidir no fer cas dels subtítols i només llegir-los quan no entenia alguna cosa.

Problemes tècnics a banda... la pel·lícula és molt recomanable. Explica quin va ser l'origen de la crisi financera que estem vivint i quins van ser els responsables que, o bé la van causar o no van fer res per a posar-hi remei tot i sabent-ho. A molts, la pel·lícula no els aportarà res de nou, però a d'altres, com a mi, ajuda a lligar caps i veure-ho tot des d'una perspectiva general. Personalment em va sorprendre el paper dels professors de les Universitats dels Estats Units en la crisi com a assessors financers del govern. El director, Charles Ferguson, a més d'escriptor també és científic polític i ha treballat com a conseller per a agències del govern i companyies tecnològiques com Apple, Motorola o Intel.

La pel·lícula està estructurada a partir d'entrevistes a experts i alguns dels personatges implicats en tot aquest niu als quals se'ls pregunta sobre el perquè de les decisions que van prendre. Alguns d'ells, a mesura que les preguntes es van fent més punxants es neguen a contestar. D'altres, es van negar a entrevistar-se.

Com ja he dit abans, és totalment recomanable i divertida... tot i que, sincerament, rius per no plorar. Diria que és una pel·lícula no apte per a persones fàcilment irritables. Surts amb una sensació de ràbia i impotència en veure que com a resultat de l'avarícia d'uns pocs (els quals n'han sortit impunes), som la resta del món que paguem els plats trencats. És talment una història de terror com bé diu Carlos Boyero a El País, basada en fets reals.