'Tokio Blues (Norwegian Wood)' del Haruki Murakami

Tenia aquest llibre en la llista de llibres urgents de llegir i per fi, farà prop d'un mes vaig fer-ho. Vaig aprofitar que tenia uns dies de descans entre treball i treball de la uni i vaig decidir agafar-lo de la biblioteca. N'havia sentit a parlar molt i molt positivament i, de fet, no havia llegit mai cap llibre del Murakami.

Aquella mateixa setmana s'estrenava en els cinemes la pel·lícula (dirigida pel Tran Anh Hung) i no volia veure-la sense abans llegir el llibre. És una mania que tinc. La majoria de les vegades les pel·lícules no fan justícia als bons llibres i no volia que la pel·li m'afectés a l'hora de llegir el llibre.

Doncs bé... he de confessar que el llibre em va deixar sense paraules. M'encanta quan trobo llibres que em fan dubtar si allò que he llegit m'ha passat de veritat o no. Amb algunes pel·lícules també em passa però amb els llibres els personatges no tenen cara i m'és més fàcil posar-m'hi la meva. Les històries dels personatges deixen de ser històries i passen a ser experiències pròpies, i tots els personatges tenen una mica de tu mateix.

El llibre va ser escrit el 1987 però no va ser fins el 2003 que se'n va publicar la traducció al castellà. Tela! L'història l'explica en primera persona en Toru Watanabe. Quan comença la història ell té trenta-set anys i estant en un avió sent la cançó 'Norwegian Wood' dels Beatles, la qual cosa el porta el record d'un període de la seva joventut adolescent i d'una noia, la Naoko. A partir d'aleshores, el llibre és el record d'en Watanabe d'aquella època. Era el final dels anys seixanta, un període marcat per les revoltes estudiantils en tot el món. Ell és estudiant de teatre a Tokio i allà es retroba amb la xicota del que era el seu millor amic, el qual es va suïcidar dos anys abans. A poc a poc es va enamorant d'ella, però ella encara no ha superat la pèrdua del seu xicot. D'altra banda, el Watanabe coneix la Midori, però no pot deixar de pensar en la Naoko. És una història d'amor... però és més que això. És una història sobre el pas del temps i de com hi ha coses que no es poden controlar. Les altres persones passen per la vida d'un mateix i en deixen una emprempta però no les podem retenir per sempre. Les coses i les persones van i venen, i allò que ens pot semblar etern en un moment, quan ens fem grans veiem que només ha ocupat una petita part de la nostra vida.

Aquest llibre m'ha fet reflexionar molt, potser perquè l'he llegit en un moment en el què ja em rondaven pel cap idees similars.

Pel que fa a la pel·lícula... està molt bé, però vaig encertar-la llegint primer el llibre. Trobo que la pel·li es queda curta analitzant els sentiments dels personatges i describint-los. Malgrat això vaig trobar que era una bona pel·li.

Comença el compte enrera

I exactament així és com vull passar-me els 13 dies que em queden fins que no marxi a la Xina.

Dissabte passat, per fi, vaig acabar totes les proves de validació i amb això tot l'estrés del trimestre. M'agrada molt estudiar a la UOC però una cosa és certa, i és que cal organitzar-se MOLT bé el temps per a tenir bons resultats. Al contrari del que es podria pensar, estudiar per internet implica molta més feina que fer-ho presencialment. En una classe presencial normal, estant mínimament atent durant la classe i repassant (o estudiant) els últims dies és suficient per aprovar amb una nota decent. A la UOC això d'estudiar l'últim dia és impossible, al menys en la meva carrera. Tota la feina que fa el professor presencial explicant, resumint i aportant noves dades a allò que s'hi pot trobar ens els llibres de text, estudiant a distància no es té. Cal llegir-se els materials, fer recerca per la teva banda i consultar els materials complementaris... una feinada que, al menys a mi, em serveix per aprendre molt més. M'encanta, però no li recomano a tothom. Cal estar motivat per aprendre, has de tenir força de voluntat i, sobretot, t'ha d'agradar el que fas. No t'ha d'importar estar-te fins les tantes o passar-te un cap de setmana fent un treball... perquè indubtablement els passaràs, i no serà ni un ni dos.

En fi... demà més!

It's too much, too bright, too powerful

Aquest dissabte acabo examens i per fi podré explicar tot el que he fet en aquests dies, que no és poc. Però volia deixar per aquí una cançó que no em puc treure del cap des de que dissabte passat veiés la pel·lícula 'Confessions' a la Casa Asia Film Week. Encara se'm posa la pell de gallina quan hi penso en la pel·li. La cançó en qüestió és dels grans, grandíssims Radiohead:

Preparant el viatge a la Xina (IV) : Planejar el recorregut

La Xina és molt i molt gran. Tenint això en compte abans de viatjar cal ser conscients que és impossible visitar-ho tot d'un cop. Sé que aquest no serà el meu últim viatge però tot i així se'm fa difícil decidir quins llocs visitaré i quins deixaré per a futures visites. Val a dir que, tot i que m'agradaria ser una persona més "aventurera", això de l'espontaneïtat no se m'ha donat mai gaire bé i m'agrada tenir les coses ben planificades.

Per això he decidit fer un mapa amb el Google Maps per tal d'ajudar-me a planificar el viatge una mica millor i decidir la ruta més efectiva.

View Viatge a la Xina in a larger map

Arribo a Beijing i allà m'hi estaré un mes rebent classes de xinès. D'allà he d'anar a Hong Kong a renovar la meva estada al país i suposo que de camí passaré per Shanghai i Nanjing. Després aniré a Macau... I d'allà el recorregut ja el tinc menys clar. En color blau hi he marcat les ciutats amb una rellevància històrica i política més important, mentre que amb color verd ciutats per a fer un turisme més rural i excursions. De moment només hi he marcat ciutats que els amics que tinc que han estat a la Xina m'han recomanat però (quan acabi examens, uf!) faré una "investigació" més "exhaustiva" per internet.

Preparant el viatge a la Xina (III) : Comprar els bitllets

Per fi, després de donar voltes i més voltes a les dates del viatge, ja tinc els bitllets d'avió. Marxo de Barcelona el dia 4 de juliol per la nit i arribo a Beijing el dia 6 de matinada, fent una llarga escala a Moscou.

De Barcelona a Moscou són 4 hores i quart. De Moscou a Beijing 7 hores i 40 minuts. He d'afegir a la llista trobar un parells de bons llibres que endur-me dins la maleta!

Viatjo amb Aeroflot, companyia nacional russa que va ser una de les més grans del món en temps de la URSS. Ja he vist reviews a internet que diuen que no és una de les millors companyies del món, però després de viatjar amb Ryanair crec que ja ho he vist tot. L'escala la faig a l'aeroport Sheremetyevo, el qual apareix sempre en la llista de pitjors aeroports del món. Caldrà fer una mica de recerca a Sleeping in airports per tal de trobar els llocs més còmodes de l'aeroport.

Preparant el viatge a la Xina (II) : Obtenir el visat

Per tal de poder entrar a la Xina cal un visat d'entrada al país. Fa un parell de setmanes vaig anar al Consolat Xinès de Barcelona (Avda. Tibidabo, 34 - tot i que l'entrada actual es fa pel carrer de darrera, Carrer de Lleó XVIII). Només obren dilluns, dimecres i divendres de 9'30 a 13'30h i tot i que les cues que s'hi fan són llargues, van bastant ràpid. Un cop dins, has de dir què necessites i et donen un formulari que has d'omplir amb dades com ara on aniràs, un telèfon o email de contacte per a quan siguis allà, si tens algun tipus de malaltia, etc. i hi has d'enganxar una foto de carnet. En el meu cas encara no sé ben bé quin recorregut faré, així que la noia que hi havia allà em va dir que hi escrigués un recorregut i un temps d'estada aproximat, no cal que sigui exacte. Tampoc no cal tenir els bitllets abans de tramitar el visat, l'única cosa que cal saber és a partir de quina data es vol viatjar, ja que aquesta serà la data d'inici del visat i no es podrà viatjar ni abans ni un cop caducat el període de validesa (90 dies)

Malgrat que el visat de turista té una durada de noranta dies, dins de territori xinès només s'hi pot estar un màxim de trenta. El meu pla és estar-m'hi dos mesos, amb la qual cosa vaig haver de demanar un visat de dues entrades. Aquest tipus de visat permet que, un cop passats trenta dies, si surts del país pots tornar a entrar i pots estar-t'hi trenta dies més. El que fa molta gent, i el que jo també faré, és anar a Hong Kong per a renovar l'estada. Hong Kong, és una ex-colònia britànica i pertany a la Xina en condició de territori "especial", al igual que Macau, ex-colònia portuguesa.

El preu del visat senzill (el que permet només una entrada al país) val 30€. El de dues entrades 45€. Per tal de pagar l'import del visat cal fer un ingrés en efectiu al número de compta que ells et donen un cop has entregat el formulari i el passaport.

Desconec quin és el temps d'espera habitual però a mi van trigar a tramitar-me el visat una setmana. Sé que també es pot demanar un visat d'urgència que et donen en dos dies però per a obtenir-lo cal pagar una mica més. El que em va sobtar és que si tens passaport nord-americà el preu d'obtenció del visat és MOLT més car. En desconec la raó. Hi tindran a veure motius polítics?