Casa Àsia Film Week

Agafant el relleu del ja desaparegut BAFF neix el Casa Àsia Film Week que tindrà lloc del 6 al 12 de juny als cinemes Girona de Barcelona. Fa poc més de dues setmanes teniem la secció de pel·lícules asiàtiques del Festival de Cinema d'Autor i ara el Casa Àsia Film Week ens oferirà un total de 27 pel·lícules entre les que en destaquen dues d'inèdites: La superproducció Space Battleship Yamato i la preestrena de Confucio.

Avui s'ha desvetllat la programació oficial del festival, malgrat que a Cine Asia ja fa uns dies que ha estat donant petits tastets del que seria la programació completa.

Descarregar la programació (pdf)

De moment, i per les recomanacions de Cine Asia ja tinc quatre pel·lícules que intentaré anar a veure si o si:

• Confessions de Tetsuya Nakashima (Japó)
• Buddha Mountain de Li Yu (Xina)
• Aftershock de Feng Xiaogang (Xina)
• The journals of Musan de Park Jung-bum (Corea del Sud)

Només tinc un "però" i és, perquè ha de coincidir justament quan començo els examens??? Puc fer servir el festival com a excusa per a canviar l'hora dels examens?

#democraciarealja

Tant de bo els polítics que ens governen tinguessin les idees tan clares i la capacitat de pensament crític que tenen persones com ara l'Arcadi Oliveres i el José Luís Sampedro. En comptes d'això, les campanyes electorals es basen en la confrontació i l'odi.

vs.

Dia d'internet

M'és impossible imaginar com seria la meva vida sense internet. En pocs anys ha esdevingut un recurs indispensable per a tot. És un bé que donem per descomptat i que només ens n'adonem de la falta que ens fa quan no el tenim.

Ningú expressa millor que l'Enjuto Mojamuto què és el que se sent quan no funciona internet.

Gràcies internet!

'El cielo de Canarias'

L'Astronomy picture of the day de la web de la NASA (que faig servir com a pàgina d'inici del navegador) avui és un vídeo del Daniel López, un astrofotògraf que treballa a Tenerife.

Sense paraules:

El Cielo de Canarias / Canary sky - Tenerife from Daniel López on Vimeo.

Com traduir la poesia

Intentar convèncer-me a mi mateixa de no començar una nova carrera se'm fa difícil amb aquest vídeo. M'encantaria poder-hi participar.

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3525790

'Meek's cutoff' de Kelly Reichardt

Fa una estona he arribat de casa de veure la pel·lícula Meek's cutoff - a raó del Festival de Cinema d'Autor -, un western dirigit per la Kelly Reichardt. He de reconèixer que he sortit del cine sense saber què pensar. Diguem que el final és un tant inesperat, però a mesura que l'he anat paint cada cop m'agrada més i més.

La pel·lícula narra la història de tres famílies pioneres nord-americanes de mitjan segle XIX que travessen el desert d'Oregón. La travessa és dura i l'aigua és escassa i culpen l'Stephen Meek de dur-los pel camí equivocat. Les tres famílies formaven part d'un grup més gran de pioners però decideixen sortir-se del camí principal agafant una "drecera" guiats pel Meek, el qual presumeix de conèixer bé el desert. En al camí capturen un indi en el qual dipositen les seves esperances per tal que els condueixi cap algun lloc on puguin trobar aigua. En Meek, qui pot explicar mil històries de les barbaritats comeses per part dels indis, vol matar-lo, però la Sra. Tetherow (personatge interpretat per la Michelle Williams) el protegeix malgrat la desconfiança que desperta en altres membres del grup.

És una pel·lícula que podríem qualificar com a minimalista en un primer moment: hi ha pocs diàlegs i la història succeeix a poc a poc. Però malgrat això, està plena de detalls que la fan molt interessant. El ritme de la pel·lícula reflexa el ritme de la travessa pel desert. És un viatge monòton on l'única cosa que s'hi pot fer és caminar i caminar... per a, potser, no arribar mai enlloc.

'Cold Fish' de Sion Sono

Ahir, mentre mitja Barcelona estava veient El Partit, jo vaig decidir anar al cinema. Seguint amb el Festival de Cinema d'Autor, vaig anar a veure Cold Fish, la última pel·lícula del Sion Sono, la qual ja vaig comentar que tenia especials ganes de veure. Doncs bé, no em va decepcionar.

El Sion Sono és un director de cinema independent japonès bastant controvertit pel que fa a la temàtica de les seves pel·lícules. La pel·lícula amb la que ha guanyat potser més reconeixement internacional ha estat Suicide Club (o Suicide Cercle), un thriller bastant gore sobre suïcidis en massa a Tòquio i que es va convertir en una pel·lícula de culte pels amants del cinema de terror japonès (també anomenat J-Horror). Doncs bé... amb Cold Fish, Sion Sono no és queda curt.

La pel·lícula (atenció!) està basada en fets reals i explica la transformació personal, arran d'una sèrie de vivències, d'un home venedor de peixos tropicals. I no explicaré res més per a no desvetllar el factor sorpresa... però, si vaig dir que Outrage no és una pel·li per a tots els públics ni per a estomacs sensibles, aquesta molt menys. A Cine Àsia la descriuen com una "patada en el estómago" i no els hi trec la raó.

M'agrada molt anar a veure aquest tipus de pel·lícules al cinema (llàstima que no hi ha gaire oferta) o amb més gent, perquè és interessant sentir les reaccions del públic davant de certes escenes. Està clar que molts, o no van llegir ressenyes de la pel·lícula o no coneixen el Sion Sono, perquè estaven al·lucinant, sobretot la dona d'uns 70 anys que tenia al seient del davant. El que va començar com a crits ofegats i comentaris en veu baixa es va anar convertint en una rialla general a mesura que la pel·lícula avançava. Però, més que perquè la pel·lícula fos una comèdia - que no ho és - per no poder-se creure el que un està veient.

I aquest dissabte toca sessió doble. Per una banda, Casa Àsia comença el cicle de cinema "Generaciones urbanas en el cine chino actual" amb la pel·lícula Tierra Amarilla, i després corrents als cinemes Aribau Club a veure Oki's Movie de Hong Sang-Soo pel Festival de Cinema d'Autor.

'La pell freda' de l'Albert Sánchez Piñol

Quina sorpresa més agradable ha estat el descobrir aquest llibre.

Com ja vaig comentar, dissabte vaig decidir començar a llegir "La pell freda", i des d'aleshores no he parat. Bé, fins ahir a la nit que me'l vaig acabar.

Un tècnic marítim, antic combatent per la independència d'Irlanda, és destinat tot un any a fer una feina d'oficial atmosfèric en una illa en mig de l'oceà Atlàntic. En aquesta petita illa, lluny de qualsevol ruta comercial, només hi ha una petita cabana que serà casa seva, i un far on hi viu un home, en Batís Caffó. En Caffó però, malgrat els intents del protagonista, no vol establir cap mena de contacte amb ell i no el comunica que en aquella illa, de nit apareixen uns visitants d'aspecte monstruós.

És una novel·la de ficció, però és més que això. És la lluita interna del protagonista per acceptar els seus sentiments i les contradiccions morals que es va trobant al llarg de la seva estança en l'illa. Haurà de lluitar contra aquests éssers que els visiten cada nit, contra l'hostilitat d'en Batís Caffó i contra ell mateix, les seves creences i el seu passat.

«Senzillament no podia matar-lo. Jo no era un assassí, per bé que les circumstàncies m'hi impel·lessin. Disparar contra un home era alguna cosa més que fer punteria contra un cos; era matar tot el seu temps viscut. Veia en Batís Caffó al punt de mira i podia veure la seva biografia. Imaginava el seu temps previ al far. Contra la meva voluntat, imposant-se a mi, la meva ment recreava l'estupefacció del Batís nen, encara molt lluny del viatge que el duria fins aquí; els seus limitats èxits de joventut, els desencisos i les frustracions causades per un món que no havia escollit. Quants cops va rebre de les mateixes mans que tenien la missió suprema d'estimar-lo? Ara que estava reduït a la condició de blanc, indefens, tota la seva vulnerabilitat emergia.»

Sánchez Piñol, Albert (2004) La pell freda. Barcelona: Ed. La Campana, pp. 80

'Outrage' de Takeshi Kitano

Diumenge, com ja vaig comentar, a raó del Festival de Cinema d'Autor que s'està celebrant a Barcelona, es va emetre Outrage, l'última pel·lícula del director japonès Takeshi Kitano i la qual sembla ser la primera part d'una futura trilogia.

La pel·lícula narra les lluites de poder pel control polític i econòmic de dues bandes de yakuza, organitzacions tradicionals del crim organitzat al Japó. El que comença com una petita estafa cap a un dels membres d'un clan, acaba amb un bany de sang del qual no hi queda ningú ben parat, ja sigui per qüestions d'honor com de venjança.

L'Àngel Sala, director del Festival de Sitges, en la presentació de la pel·lícula ja va qualificar algunes de les escenes com a un tant "gores"... i raó no li faltava! Hi ha escenes de violència molt explícita i d'altres que, tot i no ser primers plans, no costa gaire imaginar-se què està passant. En alguns d'aquests moments més violents però, hi ha petits tocs còmics que ajuden a relaxar la tensió de l'ambient.

A mi em va agradar molt però no estic segura que sigui una pel·lícula per a tots els públics ni per a ments sensibles. El que no s'ha de deixar de banda però, és la interpretació remarcable del propi Takeshi Kitano.

... i diumenge descansà

Després d'una setmana plena d'entregues de treballs avui, per fi, m'he pres el dia lliure. Normalment quan em llevo el primer que faig és encendre l'ordinador, però avui no l'he encès fins ara, a les 18h i he pogut comprovar que no passa res.

He aprofitat el dia lliure per a començar un llibre que ja fa un temps que tenia ganes de llegir, i és: La pell freda de l'Albert Sánchez Piñol.

Me'l van regalar fa anys, en vaig llegir el primer capítol i no em va convèncer i el vaig deixar. Fa poc però, parlant amb uns amics sobre llibres de ficció va sortir el llibre i em vaig quedar parada quan me'l van recomanar. No en tenia ni idea de l'argument. Si ho agués sabut l'hagués llegit molt abans!

El vaig començar ahir a la nit. Ara vaig per la meitat i he de dir que m'està agradant molt de moment. Tota una sorpresa.

Aquest vespre aniré al cinema a veure Outrage, pel·lícula del Takeshi Kitano, que s'emet avui pel Festival de Cinema d'Autor (del qual ja en vaig parlar en una entrada passada). Encara estic dubtant de si comprar-me el val de cinc pel·lícules pel festival. Totes les de la categoria d'àsies tenen molt bona pinta però no sé si tindré temps d'anar-hi...