Quina sorpresa més agradable ha estat el descobrir aquest llibre.
Com ja vaig comentar, dissabte vaig decidir començar a llegir "La pell freda", i des d'aleshores no he parat. Bé, fins ahir a la nit que me'l vaig acabar.
Un tècnic marítim, antic combatent per la independència d'Irlanda, és destinat tot un any a fer una feina d'oficial atmosfèric en una illa en mig de l'oceà Atlàntic. En aquesta petita illa, lluny de qualsevol ruta comercial, només hi ha una petita cabana que serà casa seva, i un far on hi viu un home, en Batís Caffó. En Caffó però, malgrat els intents del protagonista, no vol establir cap mena de contacte amb ell i no el comunica que en aquella illa, de nit apareixen uns visitants d'aspecte monstruós.
És una novel·la de ficció, però és més que això. És la lluita interna del protagonista per acceptar els seus sentiments i les contradiccions morals que es va trobant al llarg de la seva estança en l'illa. Haurà de lluitar contra aquests éssers que els visiten cada nit, contra l'hostilitat d'en Batís Caffó i contra ell mateix, les seves creences i el seu passat.
«Senzillament no podia matar-lo. Jo no era un assassí, per bé que les circumstàncies m'hi impel·lessin. Disparar contra un home era alguna cosa més que fer punteria contra un cos; era matar tot el seu temps viscut. Veia en Batís Caffó al punt de mira i podia veure la seva biografia. Imaginava el seu temps previ al far. Contra la meva voluntat, imposant-se a mi, la meva ment recreava l'estupefacció del Batís nen, encara molt lluny del viatge que el duria fins aquí; els seus limitats èxits de joventut, els desencisos i les frustracions causades per un món que no havia escollit. Quants cops va rebre de les mateixes mans que tenien la missió suprema d'estimar-lo? Ara que estava reduït a la condició de blanc, indefens, tota la seva vulnerabilitat emergia.»
Sánchez Piñol, Albert (2004) La pell freda. Barcelona: Ed. La Campana, pp. 80
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada