Abans del Big Bang

“Preguntar qué había antes del origen del universo es tan absurdo como preguntar qué hay al norte del Polo Norte”

- Stephen Hawking

via Amazings

The Broken Window Fallacy

Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona 2011

Del 29 d'abril al 8 de maig té lloc a Barcelona el Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona. Aquest any el festival dedicarà una secció al cinema asiàtic on es projectaran cinc de les millors pel·lícules asiàtiques de l'any:

• Outrage de Takeshi Kitano (Japó)
• Oki's Movie de Hong Sang-soo (Corea del Sud)
• Hi-so de Aditya Assarat (Tailàndia)
• Apart Together de Wang Quan'an (Xina)
• Cold Fish de Sion Sono (Japó)

Intentaré anar a veure-les totes. Tinc especial interès per veure la última de Sion Ono.

És una llàstima que s'hagi d'esperar tot l'any a festivals com aquest o el BAFF per a poder veure pel·lícules asiàtiques al cinema. Tan de bo hi hagués una oferta més variada als cinemes... i en versió original.

Door to door atheists bother mormons

Reportatge: "Garzón, judici al jutge"

No sé fins quan estarà disponible aquest vídeo però realment val la pena.

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3436390

Quina vergonya que fa el sistema judicial a Espanya.

Per a la primera PAC que tinc per a l'assignatura Societat i Cultura a l'Àsia oriental he de fer un comentari de text del primer capítol del Orientalisme de l'Edward Said titulat "The Scope of Orientalism" i de l'article "The Clash of Civilizations?" del Samuel Huntington i després fer un anàlisi comparat de certs aspectes d'ambdues obres aplicats a la regió de l'Àsia oriental.

Un dels fragments que m'ha cridat l'atenció de "The Clash of Civilizations?" és aquest:

(...), the efforts of the West to promote its values of democracy and liberalism as universal values, to mantain its military predominance and to advance its economic interests engender countering responses from other civilizations.

"Fans, Bloggers and Games" de Henry Jenkins

Abans d'ahir vaig acabar de llegir Fans. Bloggers and Gamers: Exploring Participatory Culture d'en Henry Jenkins. És un recull d'articles seus recopilats durant una dècada i mitja sobre els fans com els consumidors de cultura popular més actius i com han transformat la indústria de l'entreteniment. I com els blogs i la cultura de participació en xarxa influeix sobre els mitjans de comunicació de masses.

És una panoràmica de la transformació del fenomen fan des del punt de vista de la societat general i la poca consideració que se'n tenia per part de la indústria de l'entreteniment. Com abans (i encara ara) s'estereotipava al consumidor de productes com ara Star Trek o el manga i l'anime amb la figura del friki, i ara es té en compte el fenomen fan per a la creació de nous continguts de masses i, en moltes ocasions, l'èxit d'un producte en depen de la participació dels fans.

M'ha agradat especialment el fet que aquest llibre ha estat fet per una persona que coneix de primera mà el fenomen fan perquè ell mateix ho és i ha viscut la transformació des de dins. No és un llibre fet per un acadèmic basant-se en informació recollida a través d'entrevistes o altres fonts ni tampoc ridiculitzant o emetent judicis de valor sobre el fenomen sinó que és basat en la pròpia experiència.

Parla de temes com ara l'slash o els fanzines, la violència en els videojocs, la globalització i l'americanització de la cultura o les diferències de gènere en el fenomen fan i el paper de la cultura participativa en xarxa per a l'empowerment de les dones.

I tot i que parla sobre els fenomen fan de Twin Peaks del qual jo no hi vaig participar de manera activa, si que ho vaig fer amb sèries com E.R ("Urgencias") o Lost i el que se'n diu és totalment aplicable:

Después de tanto desarrollo, tanto análisis, tanta espera y tantas pistas falsas, ¿cómo puede satisfacer totalmente cualquier respuesta las expectativas creadas? Si WKLP (sigles per a referir-se a Twin Peaks) se resuelve definitivamente en el capítulo del 10 de noviembre, todos sufriremos una tremenda decepción. Incluso los que hayan acertado se limitarán a celebrarlo y a regodearse brevemente, y luego se sentirán vacíos.

Jenkins, H (2009) Fans, blogueros y videojuegos. Barcelona: Paidós. pp. 156

De les mans negres al sol roig. Els cartells de la Revolució Cultural Xinesa - Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimonii

De les mans negres al sol roig. Els cartells de la Revolució Cultural Xinesa"De les mans negres al sol roig
Els cartells de la Revolució Cultural Xinesa"

Exposició que es pot veure fins el 27 de març a la Universitat de València.

La (des)informació que ens arriba des del Japó (II)

Vídeo fet per Nico in Tokio a Tòquio i a Odaka, a 25km de la central nuclear de Fukushima.

New York City Ballet - Pas de Deux: El punt de vista dels ballarins

New York City Ballet - Reportatge sobre les puntes

#supermoon

Aquesta nit està tenint lloc un fenomen que rep el nom de "súper lluna". L'òrbita de la lluna al ser el·líptica i el seu centre no coincidir amb el de la terra hi ha vegades que es troba més a prop del normal de la terra i fa que es vegi més gran i més brillant. Segons la wikipedia l'últim cop que va passar va ser el 1992.

També sembla ser aquest fenomen se'l relaciona amb desastres naturals com ara terratrèmols, erupcions volcàniques o tempestes. Creuem els dits per a que això no passi que ja n'hem tingut prou.

Taylor Mali on what teachers make

Tot i que una mica exagerat en les maneres, trobo que és un bon discurs defensant el paper dels mestres en l'escola.

#nobuscanlaverdad, #desastrofe (II)

El Comercio Digital - Tokio se sumerge en la penumbra y la escasez.

Aquesta notícia no té "desperdici". Així comença:

Días tenebrosos en Tokio. Hace frío, el cielo está encapotado y sopla un viento huracanado del norte que trae no solo malos augurios, sino probablemente también las partículas radiactivas liberadas a la atmósfera por las fugas en la siniestrada central de Fukushima. Reflejado en las ventanas de los rascacielos al atardecer, un sol más anaranjado de lo normal recuerda la amenaza del crepúsculo atómico que pende sobre Japón. (...)

#nobuscanlaverdad, #desastrofe

I he pensat que havia de fer una menció a aquest comentari escrit per una noia amb el nom d'Atsuko al post de La Arcadia de Urías titulat Japón NO vive en el caos

Me alegra mucho leer este blog. Soy japonesa residente en España, soy de Saitama (cerca de Tokyo)y toda mi familia y amigos están bien gracias a dios. Es indudable que lo que ocurrió en Japón es un catastrofe, aunque mi gente está bien me duele mucho lo que ha pasado. Todaía no me puedo creer que esto ha ocurrido de verdad… estoy destrozada. Pero yo desde que hubo terremoto hablo con mi familia cada día, y ellos me comunican con detalle en qué situación se encuentran ahora mismo, y en mi provincia, la gente vive con normalidad a pesar de algunas deficultades como corte de luz durante 3 horas por la mañana y otras 3 por la tarde, escacez de algunos productos en los supermercados, etc.. Hay muchas zonas que siguen funcionando como siempre o casi como siempre, de hecho mi familia sale de la casa cuando quiere y por supuesto que no huye a ningun sitio.(No como se ha dicho en ANTENA 3 : “Los japoneses huyen a otros países por miedo, estám haciendo cola en el aeropuerto”).¿Los japoneses huyen a otros países? Es una mentira, porque vi la imagen que utilizó ANTENA 3, las personas que aparecían en la imagen eran chinos que querían volver a su país, vamos a ver… es que si estás de viaje y te pasas miedo por el terremoto, por lo de la central nuclear claro que quieres volver. Es que sin saber de dónde son esas personas cuéntan lo incierto en telediario???? Sólo les interesa lo grave, más grave para tener enganchados sus espectadores ?? Menuda irresponsabilidad de los medios de comunicación. Claro que hay japoneses que shacen cola para coger autobuses, aviones, etc. pero son los que se desplazan a donde están sus familiares, amigos, etc más lejos del peligro, bueno, eso es bastante normal porque si tienes familiares que te pueden ayudar claro que vas. Una cosa es huir de su país, otra cosa es desplazarse a donde te esperan tus falimiares dentro del mismo país. Be cabrea que los medios de comunicación intenten sacar lo más tragedico como si fuera una peli, entiendo que lo malo se transmite con exageración en un caso como este, pero porque no se puede decir que las zonas no afectadas o menos afectadas siguen funcionando? Se divierten sacando las imagenes catastróficas y escondiendo lo bueno? Repito que es muy preocuante la situación sobre todo la central nuclear de Fukushima, y las constantes réplicas, pero no hay que alarmarse más de lo necesario solo para atraer el público.

Yo vivo en España, así que digo : ” Si llamas Caos corte de luz de 3 horas, yo en España he vivido por lo menos 5 caos, porque me he quedado sin luz o agua sin previo aviso, nadie me ha dicho ni desde cuándo hasta cuándo. ” Si te enroqueces porque hay estanterías vacías en los supermercados aquí no hay quien viva, porque sólo por falta de reposicion he visto estanterías vacías varias veces en los supermercados.” En Japón, sí hay comida suficiente pero por las dificultades de tráfico, etc. están tardando en llegar a cada punto de repartos. Me incomodan los titulares como “Los japoneses han llorado” “Hemos visto por primera vez llorar a los japoneses”, ¿es que los medios de comunicación no sabe el significado de la palabra “delicadeza”? Quizás estoy nerviosa y puede que reaccione demasiado por cada comentario que se hace sobre este tema, pero me da la impresión de que se están divertiendo de lo que ven y algunos periodistas tiene el tono inadecuado para contar este asunto, como si estuvieran diciendo “Mira mira, los japoneses han lloradoooo!” Quiero que se acaben actitudes indecentes.

Lo siento por escribir tanto, pero quería que se supiera la verdad y me ha alegrado mucho leer este blog, saber que hay españoles que quieren transmitir la verdad a sus paisanos. Muchas gracias por publicarlo. Ya he visto las imagenes de la gente afectada que dejan de colaborar, pensar en los demás, mantener la calma a pesar de la pesadilla, la gente que sigue trabajando a pesar de las dificultades cumpliendo con su obligación, los japoneses son fuertes, cada uno de ellos está ayudando a que se recupere Japón, ¿eramos segunda economía mundial y hemos bajado a la tercera? Pues no importa, inconscientemente o conscientemente cada uno colabora, estoy orgullosa de ser japonesa.Y para terminar, mi más sincero pésame por las victimas de este terremoto y tsunami, y ánimo para todas las personas afectadas para seguir adelante. Gracias por todas las organizaciones internacionales que nos están ayudando a pesar del pelígro.Confío en que Japón se recupera como siempre ha hecho.

Explicació dels tsunamis per a "dummies"

Boníssim aquest post del Sergio Palacios sobre com es formen els tsunamis.

La física de los tsunamis explicada para abuelitas

I citaré una frase del post amb la que estic completament d'acord:

(...) una gran proporción de las desgracias que tuvieron lugar, por ejemplo, en el año 2004 cuando acaeció el tristemente célebre tsunami de Indonesia, fue causada por el simple desconocimiento de los mecanismos físicos elementales, que se podrían haber aprendido en el colegio, si nos enseñaran de una vez por todas las cosas que interesan verdaderamente.

Física nuclear per a "dummies"

M'agrada molt aquesta sèrie de posts de l'Arturo Quirantes Sierra, professor de física de la Universitat de Granada titulats Física para mi madre 1: el reactor nuclear i Física para mi madre II

Molt esclaridor i informatiu sobre el que està passant a la central nuclear de Fukushima sobretot pels que no tenim ni "papa" de reactors nuclears ni ens creiem el que ens diuen per la tele i els diaris.

La (des)informació que ens arriba des del Japó

Des de divendres passat, quan va ocórrer el terratrèmol al Japó (tsunami, rèpliques i alarma nuclear conseqüents) crec que no he contrastat mai tant les notícies i he desconfiat tant de la versió dels fets dels mitjans de comunicació. Ja vaig comentar en un post anterior el que em semblava de tot aquest sensacionalisme. Volia fer un post fent un recull dels titulars més sensacionalistes que he trobat i he anat guardant als meus "favoritos", però és que n'hi ha tants que no val la pena. He trobat aquest tòpic en el fòrum de Espacio Japón on fan un recull de les notícies més sensacionalistes que venen dels mitjans espanyols.

Terremoto de Tohoku. Desinformación en los medios españoles

Abans que res però, vull aclarir que sí, la situació al nord-est del Japó em preocupa, i molt. No estic dient que no sigui greu tot el que ha passat (i el que encara està passant) però no és ni la fi del món pel Japó, ni tot el país està en caos. Crec que, un cop més, els mitjans de comunicació se n'estan aprofitant de la situació per sembrar el caos informatiu i vendre'ns que la situació està molt pitjor del que està. Les raons per les que ho fan no ho sé. Serà per motius econòmics, com tot... o potser perquè volen ser els primers en anunciar la fi del món... En tot cas és indignant. Només cal mirar aquesta captura de pantalla que ha publicat Nico in Tokio al seu blog dels titulars dels diaris espanyols del dia 16 de març:

Senyors... "apocalipsis"??? Voleu dir que no us esteu passant una mica?

Aquí faig un recull de posts de bloggers espanyols que viuen al Japó i que també estan indignats per la versió dels fets que els arriba dels mitjans d'aquí:

• Frikis.net | No quiero participar en el circo mediático del Japón
• Pepinismo | Sobre el terremoto
• La arcadia de urías | Japón no vive en el caos, Sobre la normalidad en Japón, aclaremos algunas cosas
• Nico in Tokio | Segundo día después del terremoto, Día 3 después del terremoto, Día 4 después del terremoto. Medios de DESinformación, Día 5 después del terremoto. Realidades paralelas
• Matabyte | La verdad sobre Japón (y no lo que cuentan los medios extrangeros) Vol. 1, Vol. 2, Vol. 3, Vol. 4
• No es bueno ser sincero | Dos casos evidentes de manipulación en el incidente de Fukushima. El País y Telecinco, Nuevas manipulaciones de Telecinco sobre Fukushima

I aquests són només alguns dels que he trobat, però n'hi ha molts més. Intentaré actualitzar i afegir més links a mesura que en vagi trobant més.

Melinda French Gates a TEDxChange

If we can understand what makes something like coca-cola ubiquitous we can apply those lessons then for the public good.

Build your own revolutionary index!

http://www.economist.com/blogs/dailychart/2011/03/arab_unrest_0

According to the shoe-thrower's index the next one falling is Yemen.

Presentació del llbre: "China 2050"

Presentación del libro: "China 2050"

Dijous 24 de Març a l'Ateneu de Madrid presentació d'aquest llibre de Marcelo Muñoz sobre les perspectives de futur de la Xina d'aquí 40 anys.

Ran

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula que projectaven per la Setmana Cutural del Japó. La pel·lícula que hi havia anunciada era Madadayo, que va sobre un professor que deixa la feina per a fer-se escriptor i perd la seva casa a causa de la II Guerra Mundial i els seus alumnes l'ajuden a construint-ne una de nova.

Doncs bé... fins a ja ben començada la pel·lícula no em vaig adonar que aquesta no era la pel·lícula que havien dit. Jo ja veia que no quadrava gaire però esperava que en algun moment sortís un professor i els seus alumnes. Però no va passar. La pel·lícula que van projectar en comptes de Madadayo va ser Ran, també del Kurosawa.

Si. No hi té res a veure. La pel·lícula em va agradar... tot i que la vaig trobar una mica llarga (prop de dues hores i mitja) i un pèl lenta. Quan vaig arribar a casa (després de fer recerca per intentar esbrinar el nom de la pel·lícula que acabava de veure) vaig buscar més informació sobre la pel·lícula. Segons la wikipedia, Ran és la pel·lícula més cara feta al Japó fins aleshores i és la última pel·lícula èpica del Kurosawa, escrita i dirigida per ell mateix.

Hitedora Hichimonji, señor de la guerra, decideix cedir el control del regne als seus tres fills. Aquests comencen una lluita de poder on la dona del germà gran hi té un paper fonamental en la successió dels fets. Sembla ser que l'argument és una barreja de El rei Lear de Shakespeare i la llegenda de Mori Motonari.

M'agrada com el Kurosawa juga amb les metàfores. I com va deixar anar missatges de rerefons en la història sense ser massa obvis.

Fa poc que he començat a veure pel·lícules seves. Be... millor dit, abans que la que vaig veure dimecres passat només n'he vist una altra d'ell: Rashomon. Que també, tot i ser un pèl lenta em va agradar molt. Tinc curiositat per veure'n més.

Curiositats lingüístiques: Per a definir la dona venjativa del germà major Hichimonji fan servir la paraula zorra. Em va semblar cridar l'atenció que tingués el mateix significat en japonès que en castellà. Tinc curiositat per saber si hi ha més llengües que la facin servir i quina és la raó per a l'ús d'aquesta metàfora.

Bon dia?

Així és com s'ha despertat el dia a Salamanca.

Si. No es veu res. Ja m'havien dit que a Salamanca feia molta boira però ens els dos mesos que porto aquí no l'havia vist mai.

PS: Perdó per la qualitat de la foto. Està feta amb la webcam del portàtil.

Entrevista a Lluc López sobre la situació actual del Japó

Me n'oblidava...

Ahir vaig rebre aquest mail en cadena:

PARA TOMAR EN CUENTA

Luego de la explosión nuclear a las 16:30 del domingo en Fukushima Japón, todos debemos tener precaución.

Si llueve hoy o los próximos días, NO IR BAJO LA LLUVIA. Se debe utilizar paragua o impermeable,

incluso si es solo una llovizna. Esto por que especialistas de centrales nucleares han señalado que las partículas radiactivas pueden llegar a la atmosfera, estar en la capa de ozono extendiéndose en todo el mundo por la lluvia, lo que puede causar quemaduras, alopecia o incluso cáncer. Por favor transmitir esta información.


No lo elimine..compartalo!

No cal dir res més, oi?

Per fi!

Bé, molt bé Antena 3:

日本は、強力なご滞在

Fa dies que intento escriure un post sobre el tema però mai sé com començar i com expressar en paraules tot el que està passant. Em refereixo al terratrèmol que va tenir lloc al Japó divendres passat i les rèpliques, tsunami i alarmes nuclears conseqüents.

Des de fa un parell d'anys que estudio la regió de l'Àsia oriental i, tot i que vaig començar els estudis per pur interès personal, poc a poc, a mesura que aprofundia en el temari m'he anat trobant cada cop més fascinada per la riquesa cultural de la zona. Alhora també, inevitablement, me l'he anat sentint més i més propera, i els esdeveniments ocorreguts a ran del terratrèmol m'han afectat molt.

En un moment en que el Japó començava a mostrar petits signes de recuperació econòmica després de tots aquests anys, les seqüeles econòmiques d'aquesta catàstrofe trigaran molts anys a desaparèixer. Avui llegia a la versió online de Cinco Días que el yen està patint l'apreciació més alta des de la II Guerra Mundial.

També es preocupant el nombre de víctimes mortals, que a hores d'ara s'estima que és superior a deu mil, a més dels milers de persones que s'han quedat sense res Però sembla que no a tothom preocupen aquestes xifres. En aquests últims dies em dóna la sensació que els mitjans de comunicació s'han oblidat de les víctimes i estan més enfeinats especulant sobre una possible alarma nuclear. No dic que la situació no sigui preocupant ni que s'hagi de baixar la guarda, però una cosa és informar i l'altra és crear l'alarma a través del sensacionalisme.

Perquè no paren de sortir articles comparant el que està passant al Japó amb el que va passar a Chernobyl quan s'ha dit mil cops que la situació no és ni molts menys comparable? L'única raó que li trobo és voler fer el titular més sensacionalista per així guanyar més lectors.

Ho trobo molt trist.

Setmana Cultural del Japó

El Centre Cultural Hispano-Japonès de Salamanca organitza aquesta setmana la XI Setmana Cultural del Japó.

Dilluns vaig assistir a la inauguració on hi va haver un concert de shakuhachi i koto on es van tocar peces tradicionals algunes d'elles molt conegudes al Japó. Va ser el primer cop que vaig assistir a un concert de música tradicional japonesa i em va encantar. El shakuhachi és com una flauta gran feta de bambú i el koto és com una arpa allargada en horitzontal que realment sembla molt difícil de tocar (i sobretot d'afinar).

Dimarts no vaig poder assistir a cap de les activitats , tot i que tenia moltes ganes de presenciar la cerimònia del te que feien a les 20h.

Ara acabo de tornar de veure la pel·lícula Hachigatsu no kyoshikyoku ("Rapsodia en Agosto") de l'Akira Kurosawa. Lamentablement no l'hem pogut veure sencera per un error tècnic. Una mala sort perquè realment m'estava agradant molt. Intentaré aquesta setmana anar a la biblioteca a veure si la puc trobar i veure el final.

Demà es projectarà la pel·lícula Madadayo (Todavía no) també del Kurosawa que també té molt bona pinta.

Hello world! It's been a long time

De wordpress vaig passar a tumblr i ara torno de nou al lloc on vaig començar fa anys: blogger. Espero aquest cop quedar-me aquí.

Wordpress em va convèncer per la seva professionalitat però la senzillesa de tumblr va guanyar... fins que vaig descobrir l'extensió BlogThis per a Google Chrome.

Ara només em queda descobrir com moure totes les meves entrades de Tumblr a Blogger.

Google ajuda'm!

Preparant el viatge a la Xina

Aquest estiu tinc intenció de per fi viatjar a la Xina. Ja fa temps que dic que hi vull anar però no volia fer-ho sense abans ser capaç de parlar mínimament xinès. No dic que ara el meu nivell de xinès sigui bo, ni molt menys, però al menys sé reconèixer els caràcters més bàsics i puc entendre i parlar (tot i que no estic segura que ells m'entenguin al 100%) el mínim necessari per no passar gana.

Encara no tinc ni els bitllets d'avió ni res, de fet encara he de decidir on aniré concretament, però he pensat que seria una bona idea anar documentant el procés al blog i donar-li un ús més que per dir què he fet durant el dia o enllaçar alguna cosa interessant que trobi per internet.

De moment coses que he de fer per preparar el viatge (no en aquest ordre):

• Decidir on vull anar. Hi ha tants llocs que vull visitar però no puc fer-ho tot.
• Comprar els bitllets
• Aconseguir el visat
• Buscar allotjament
• Trobar un/a company/a de viatge (optatiu)
• Aconseguir finançament... és a dir: estalviar!
• Trobar contactes al lloc on vagi (indispensable si finalment decideixo anar-hi sola)
• Trobar altres contactes per començar a recopilar informació pel meu projecte de doctorat
• Fer-me unes "flash cards" de xinès per memoritzar caràcters pel viatge
• Fer la maleta
• Anar a l'aeroport

Diplomàtics del jazz en temps de la Guerra Freda

Article aparegut en un altre blog on hi col·laboro sobre música i balls de swing: Jazz 2.0

Aquest article no és d'ara. Vaig veure'l fa un temps a El País i me'l vaig guardar a favoritos i avui fent neteja l'he trobat.

L'article és el següent: Diplomàticos del jazz en tiempos de la guerra fría

L'any passat a Tel Aviv (i també ha estat a altres ciutats del món) van fer una exposició de fotografies amb el nom de "Los embajadores del jazz recorren el mundo". Segons diu l'article sembla ser que els Estats Units en plena guerra freda i per tal de mostrar la millor cara del país, va engegar una campanya que tenia com a protagonistes alguns dels músics de jazz més reconeguts de l'època com el Miles Davis, el Louis Armstrong, el Duke Ellington o el Benny Goodman. Els músics van recorrer algunes de les ciutats on el conflicte era més evident fent d'"ambaixadors" dels Estats Units, ja fos fent una gira o només visitant.

En aquest enllaç al New York Times es pot veure un slideshow amb algunes de les fotografies.

Jazz Ambassadors

Benny Goodman tocant el clarinet a la Plaça Roja de Moscou el 1962.

Duke Ellington a Nova Delhi, 1963.

Count Basie a Burma, 1971.

Amb aquesta campanya es volia tirar per terra la propaganda soviètica anti-americana, mostrant que els Estats Units era el lloc de naixement d'un art amb el que els soviètics no podien comparar-se. El fet que moltes de les bandes de jazz estiguessin composades per músics de diferents races va servir com a símbol en un moment en que la segregació als Estats Units era un tema candent.

Recomano, a part de mirar les fotografies, llegir els comentaris que hi ha a la dreta en l'slideshow del New York Times. Hi ha alguna anècdota que he trobat molt interessant, sobretot la de com el Louis Armstrong va dir que el govern dels Estats Units "can go to hell".

Sense paraules

PS22 Chorus Red Carpet Video (Extended Version!) (via agreggofsociety)

"From a mess to the masses"

Aquesta és potser una de les meves cançons preferides.

Abans jo no era gaire fan dels "covers", les versions de cançons, però des d'aquest boom del YouTube cada cop m'agraden més. Doncs d'aquesta cançó precisament hi ha una coral de nens d'una escola dels Estats Units que en fan una versió que cada cop que la sento fa que se'm posi la pell de gallina. No només perquè canten molt bé sinó per la passió i les ganes que li posen. Són els PS22 Chorus i fa uns mesos van ser tot un fenomen al YouTube.

Tant de bo jo hagués tingut un professor de música com aquest.

Centrifugal force

via xkcd.com

Charlie Sheen, Twitter i #tigerblood

Ahir l'actor Charlie Sheen va unir-se al Twitter. Això no seria notícia si no fos perquè en poc més de 24 hores ja té més d'un milió de seguidors.

L'actor des de fa un temps que és al punt de mira de l'opinió pública dels Estats Units per haver estat acomiadat de la seva sèrie de televisió, la seva recent hospitalització per sobredosi, entrada a una clínica de desintoxicació, estar sortint amb una actriu porno, etc, etc, etc.

Sembla ser, segons aquest article, que l'actor va demanar consell a una empresa (Ad.ly), que s'encarrega de promocionar marques a través de "celebrities" als social media, per poder així explicar la seva part de la "història" als seus seguidors. Aquesta empresa afirma que ja han fet això més d'una vegada per una "celebrity" però que és la primera vegada que ha tingut tant d'èxit en tan poc temps.

Ahir al vespre #Charlie Sheen va ser un dels trending topics del món, i des d'avui a la matinada ho és #tigerblood, que segons l'actor és "la sang que corre a través d'ell". Va escriure un tweet amb el hashtag #tigerblood per a que els seus seguidors li enviessin preguntes i sembla ser que ha tingut molta popularitat.

Fins i tot, un dels top tweets llegeix:

@JoeSteelerFan When @charliesheen Tweets, even Chuck Norris stops to allow such greatness to happen. #TeamSheen #TigerBlood

A veure on arriba tot això.

Witnessing change in History...

Wadah Khanfar: A historic moment in the Arab world | Video on TED.com

Wadah Khanfar, director general d'Al Jazeera parla a TED sobre les revoltes i els canvis polítics dels últims mesos a Egipte, Tunísia i Líbia.