Article aparegut en un altre blog on hi col·laboro sobre música i balls de swing: Jazz 2.0
Aquest article no és d'ara. Vaig veure'l fa un temps a El País i me'l vaig guardar a favoritos i avui fent neteja l'he trobat.
L'article és el següent: Diplomàticos del jazz en tiempos de la guerra fría
L'any passat a Tel Aviv (i també ha estat a altres ciutats del món) van fer una exposició de fotografies amb el nom de "Los embajadores del jazz recorren el mundo". Segons diu l'article sembla ser que els Estats Units en plena guerra freda i per tal de mostrar la millor cara del país, va engegar una campanya que tenia com a protagonistes alguns dels músics de jazz més reconeguts de l'època com el Miles Davis, el Louis Armstrong, el Duke Ellington o el Benny Goodman. Els músics van recorrer algunes de les ciutats on el conflicte era més evident fent d'"ambaixadors" dels Estats Units, ja fos fent una gira o només visitant.
En aquest enllaç al New York Times es pot veure un slideshow amb algunes de les fotografies.
Benny Goodman tocant el clarinet a la Plaça Roja de Moscou el 1962.
Duke Ellington a Nova Delhi, 1963.
Amb aquesta campanya es volia tirar per terra la propaganda soviètica anti-americana, mostrant que els Estats Units era el lloc de naixement d'un art amb el que els soviètics no podien comparar-se. El fet que moltes de les bandes de jazz estiguessin composades per músics de diferents races va servir com a símbol en un moment en que la segregació als Estats Units era un tema candent.
Recomano, a part de mirar les fotografies, llegir els comentaris que hi ha a la dreta en l'slideshow del New York Times. Hi ha alguna anècdota que he trobat molt interessant, sobretot la de com el Louis Armstrong va dir que el govern dels Estats Units "can go to hell".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada